Homenatge a un amor innoblidable!

Bé, això que sembla un títol d'una novel·la romanticona, no és res més que el que sento per una ciutat: Berlín. Allà hi vaig viure mig any, poc temps, però el suficient per enamorar-me'n. Què és el que té? Mmm... costa de definir. És tot: la història que arrossega i que es respira a cada recó de la ciutat. Una melancòlia barrejada amb les ganes de renéixer de les cendres (amb la construcció d'edificis dissenyats pels millors arquitectes) i erigir-se com una de les principals capitals culturals europees. Són els seus carrers, les parets decorades de graffits amb missatges, els bars -cadascún amb una personalitat especial-, els parcs innabarcables, els passejos al costat dels canals. I la seva essència: la gent i la llengua que parlen.
Avui, doncs, he volgut fer-li un homenatge: "Berlin, du bist so wunderbar (ets fantàstic)". Espero que us agradi.

La grua del "progrés"

Eren el símbol d'aquell Poble Nou que mica en mica ha anat desapareixent, per convertir-se en "l'innovador" barri del 22@. Dues cases, encara no se sap com, aconseguien sobreviure a l'avanç de les grues. Tocant al símbol del nou "complexe tecnològic" de la ciutat, la Torre Agbar, semblaven dos edificis anacrònics. Allà, s'eregien orgulloses i tossudes, lluitant contra el "progrés" i els edificis de vidre i metall. Allà,... Fins ahir. Quan les grues van començar l'enderroc.

Fa dues setmanes, fent, precisament un reportatge fotogràfic del 22@, vaig captar aquesta imatge de l'última inquilina de la casa centenària. Ella, sortia radiant al balcó a prendre el sol. Però, coneixent els esdeveniments recents, ben bé podria semblar que es lamenti pel que l'esperava.

I el que l'esperava era, això...

Dues imatges, dos moments: un conflicte entre el passat i el futur. Però, per què no es pot construir sense destruir?

La visita a BTV!

El 2 de Febrer vam visitar els estudis de televisió de BTV. En quatre hores vam recórrer gairebé tots els espais.

1: Deixem les coses al plató del programa "La Tarda", de pas l'Anna i jo ens posem una mica en situació.

2: Primer plató a visitar, "La portaria" enganxem just quan el Pitu arrenca amb l'spitch (sense pròmpter, ell ho prefereix, segons ens explica al final del programa) del principi.

3: A control veiem la realització d'un programa amb tertúlia en directe. Molt professionals, res a veure amb la dificultat d'un informatiu (com el nostre).

4: Passegem per la redacció de Diari de Barcelona. Diria que per ser el diari més antic del contintent, és un dels més moderns del moment. S'ha adaptat als nous temps innovant amb un nou format digital que proporciona peces de video (gairebé un informatiu a la carta) i permet la interacció.

5: Finalment, assistim a la sala de control durant l'emisió del nou informatiu: "Les notícies de les 10" presentat per Xavier Moixí.

Moooolt per aprendre!

A classe ens sotmetem a exàmens pràctics, comentats i criticats (amb ànims d'ajudar) per tots els companys de la classe. Un d'ells, el més temut de tots, és el de llegir el diari en castellà i català mirant a càmera. Difícil, no només perquè la majoria no s'ha plantat mai davant d'una càmera i un focus, sinó també, perquè el llenguatge escrtit del diari, no té res a veure amb el parlat.
Us penjo un vídeo de les meves pràctiques casolanes. S'accepten tot tipus de crítiques! Abans però, dir-vos que jo mateixa ja me n'adono de moooolts errors: Miro a càmera sense signifat, és a dir, que no respecto les pauses del text. No dóno l'entoncació suficient a cada paraula. El meu castellà és pastós. No vocalitzo. Tinc una canterella que delata que estic llegint.... Podria seguir, però deixo que observeu i rieu de les meves pífies...

Buscant diversió entre pisos en venda!

Equip ENG surt a rodar la noticia d'Economia. L'àmbit ja és dens per si sol i la notícia depriment: els pisos en venda de Barcelona segueixen sent els més cars d'Espanya. Davant la situació, què millor que evadir-se comentant la jugada i inventant-nos stand-ups amb reflexes originals?

(perdoneu algunes paraules malsonants...)

[NOTICIA SEGON INFORMATIU]

A la caça i captura del "bus ateu" !!!

El rodatge de la noticia del bus ateu, va tenir de tot, excepte facilitats.

Només començar, teniem la pressió de no fallar a l'equip de televisió, ja que la noticia se'ns va concedir a nosaltres: societat, i no pas a l'equip del tema del dia - sap greu Anna i Laura, però vau fer molt bé la peça de Ca l'Aranyó!-.

Vam sortir, doncs, dilluns 12 a la caça i captura del "bus ateu", origen final: cementiri de l'est. Allà ens tens, esperant dues hores i el bus no apareix, per no desesperar-nos fem un VQO (Vostè Què Opina) a la gent. Però la llum hivernal desapareix fogaç i a les 19:00 ens espera a Virrei Amat el president d'Ateus de Catalunya, Albert Riva. Quan arribem ja és negra nit, no tenim torxa perquè "encara no han arribat", ens va dir el tècnic. Però, la sort ens enlluerna - mai millor dit- sorprenentment un aparador d'una perruqueria té un focus que il·lumina més que la torxa més potent de TV3! Allà li fem l'entrevista a Albert Riva, un home molt atrefagat, però atent amb unes simples estudiants.

Acaba el dia i encara ens falta concertar una entrevista amb algun representant d'e-cristians, aconseguir les imatges del bus i fer l'stand up! Queden dos dies i mig, estem a temps!

L'entrevista amb e-cristians es complica i recorrem a l'última opció: el professor de Periodisme de Fonts, Daniel Arasa, és també membre del consell de l'associació cristiana. Dimecres matí ens concedeix l'entrevista. Només té 10 minuts i els tècnics estan esmorzant des de fa una hora. No apareixen!!!!!! Moc cel i terra perquè els cridin. Arasa, avisa a la seva cita que arribarà tard, "el que sigui pels meus alumnes". Gràcies.

Per la tarda, agafo l'equip de captura i me'n vaig en busca del 14 desitjat, allà faré l'stand-up! Però, és clar, què seria d'un rodatge sense problemes!!!? Un cop allà m'adono que ens hem intercanviat el trípode amb les companyes d'esports i que elles tenen el meu micro. Queda clar que avui no toca stand-up. L'autobús no arriba i com un deja-vú de dilluns ... El cel s'enfosqueix... què faré?

Quan estava a punt de la desesperació, apareix el nostre 14!! Què bonic!! Allà estava parat 10 minuts perquè prengués totes les imatges que volia!!!

Com que havia tingut temps de sobres per pensar els plans, vaig aconseguir fer la imatge que buscava: càmera al terra, l'església del cementiri amb la creu de fons i l'autobús passant per davant! Ja la tinc!!!! Eufòria!

El dijous pel matí vam fer l'stand up i només faltava editar. Però, l'Avid peta i fins dilluns res de res. Més emoció pel dia de l'nformatiu!

El que es pot fer amb un 20%!

Sembla mentida, però un 20% dóna molt de sí - això dels tants per cents és cosa del professor Toni Esteve que ens recorda cada dia el percentatge consumit de l'assignatura- .Tant que ja hem emès el nostre primer informatiu. No sense abans patir els inconvenients que suposen estrenar un campus. Ca l'Aranyó té molt de potencial, només cal veure els platós de televisió, les càmeres noves (les mateixes que Televisió de l'Hospitalet!!! Punts al meu favor!), i la vintena d'ordinadors amb el programa Avid - Atenció! Ja no és News Cutter, ara es diu ni més ni menys que Instinct, amb totes les interpretacions perverses que se'n vulguin derivar. Així doncs, fent us del nostre "instinct" periodístic - i gràcies a la capacitat d'improvització excel·lent dels tècnics - vam sobreviure al colapse dels servidors i a les 08:15 pm. començava l'UPF News!

Som molts alumnes, però no prous per tirar endavant un informatiu executant només una tasca. Així que vam aplicar la tendència actual del "periodista multiusos". Jo vaig ser redactora de l'equip ENG format amb l'Anna Torrents, la meva càmera. Tema de societat: els busos ateus - el rodatge de la notícia mereix un post a part, així que será el següent que escrigui-.

Un cop al plató, em vaig convertir en maquilladora i durant l'emisió de l'informatiu era ajudant de realització - per aquells que no han assistit mai a les entranyes d'un informatiu, jo era la que avisava al realitzador de quan s'havien de punxar els vídeos donant la cua del donapás dels presentadors i també deia els segons que faltaven per acabar la notícia: 30, 15, 05 segons... !!!. Molt emocionant!!! Quan acaben els 30 minuts d'UPF News, l'adrenalina comença a pujar platòrica.