A classe ens sotmetem a exàmens pràctics, comentats i criticats (amb ànims d'ajudar) per tots els companys de la classe. Un d'ells, el més temut de tots, és el de llegir el diari en castellà i català mirant a càmera. Difícil, no només perquè la majoria no s'ha plantat mai davant d'una càmera i un focus, sinó també, perquè el llenguatge escrtit del diari, no té res a veure amb el parlat.
Us penjo un vídeo de les meves pràctiques casolanes. S'accepten tot tipus de crítiques! Abans però, dir-vos que jo mateixa ja me n'adono de moooolts errors: Miro a càmera sense signifat, és a dir, que no respecto les pauses del text. No dóno l'entoncació suficient a cada paraula. El meu castellà és pastós. No vocalitzo. Tinc una canterella que delata que estic llegint.... Podria seguir, però deixo que observeu i rieu de les meves pífies...
miércoles, 11 de febrero de 2009
lunes, 9 de febrero de 2009
Buscant diversió entre pisos en venda!
Equip ENG surt a rodar la noticia d'Economia. L'àmbit ja és dens per si sol i la notícia depriment: els pisos en venda de Barcelona segueixen sent els més cars d'Espanya. Davant la situació, què millor que evadir-se comentant la jugada i inventant-nos stand-ups amb reflexes originals?
(perdoneu algunes paraules malsonants...)
[NOTICIA SEGON INFORMATIU]
miércoles, 21 de enero de 2009
A la caça i captura del "bus ateu" !!!
El rodatge de la noticia del bus ateu, va tenir de tot, excepte facilitats. 
Vam sortir, doncs, dilluns 12 a la caça i captura del "bus ateu", origen final: cementiri de l'est. Allà ens tens, esperant dues hores i el bus no apareix, per no desesperar-nos fem un VQO (Vostè Què Opina) a la gent. Però la llum hivernal desapareix fogaç i a les 19:00 ens espera a Virrei Amat el president d'Ateus de Catalunya, Albert Riva. Quan arribem ja és negra nit, no tenim torxa perquè "encara no han arribat", ens va dir el tècnic. Però, la sort ens enlluerna - mai millor dit- sorprenentment un aparador d'una perruqueria té un focus que il·lumina més que la torxa més potent de TV3! Allà li fem l'entrevista a Albert Riva, un home molt atrefagat, però atent amb unes simples estudiants.
Acaba el dia i encara ens falta concertar una entrevista amb algun representant d'e-cristians, aconseguir les imatges del bus i fer l'stand up! Queden dos dies i mig, estem a temps!
L'entrevista amb e-cristians es complica i recorrem a l'última opció: el professor de Periodisme de Fonts, Daniel Arasa, és també membre del consell de l'associació cristiana. Dimecres matí ens concedeix l'entrevista. Només té 10 minuts i els tècnics estan esmorzant des de fa una hora. No apareixen!!!!!! Moc cel i terra perquè els cridin. Arasa, avisa a la seva cita que arribarà tard, "el que sigui pels meus alumnes". Gràcies.
Per la tarda, agafo l'equip de captura i me'n vaig en busca del 14 desitjat, allà faré l'stand-up! Però, és clar, què seria d'un rodatge sense problemes!!!? Un cop allà m'adono que ens hem intercanviat el trípode amb les companyes d'esports i que elles tenen el meu micro. Queda clar que avui no toca stand-up. L'autobús no arriba i com un deja-vú de dilluns ... El cel s'enfosqueix... què faré?
Quan estava a punt de la desesperació, apareix el nostre 14!! Què bonic!! Allà estava parat 10 minuts perquè prengués totes les imatges que volia!!!
Només començar, teniem la pressió de no fallar a l'equip de televisió, ja que la noticia se'ns va concedir a nosaltres: societat, i no pas a l'equip del tema del dia - sap greu Anna i Laura, però vau fer molt bé la peça de Ca l'Aranyó!-.
Vam sortir, doncs, dilluns 12 a la caça i captura del "bus ateu", origen final: cementiri de l'est. Allà ens tens, esperant dues hores i el bus no apareix, per no desesperar-nos fem un VQO (Vostè Què Opina) a la gent. Però la llum hivernal desapareix fogaç i a les 19:00 ens espera a Virrei Amat el president d'Ateus de Catalunya, Albert Riva. Quan arribem ja és negra nit, no tenim torxa perquè "encara no han arribat", ens va dir el tècnic. Però, la sort ens enlluerna - mai millor dit- sorprenentment un aparador d'una perruqueria té un focus que il·lumina més que la torxa més potent de TV3! Allà li fem l'entrevista a Albert Riva, un home molt atrefagat, però atent amb unes simples estudiants. Acaba el dia i encara ens falta concertar una entrevista amb algun representant d'e-cristians, aconseguir les imatges del bus i fer l'stand up! Queden dos dies i mig, estem a temps!
L'entrevista amb e-cristians es complica i recorrem a l'última opció: el professor de Periodisme de Fonts, Daniel Arasa, és també membre del consell de l'associació cristiana. Dimecres matí ens concedeix l'entrevista. Només té 10 minuts i els tècnics estan esmorzant des de fa una hora. No apareixen!!!!!! Moc cel i terra perquè els cridin. Arasa, avisa a la seva cita que arribarà tard, "el que sigui pels meus alumnes". Gràcies.
Per la tarda, agafo l'equip de captura i me'n vaig en busca del 14 desitjat, allà faré l'stand-up! Però, és clar, què seria d'un rodatge sense problemes!!!? Un cop allà m'adono que ens hem intercanviat el trípode amb les companyes d'esports i que elles tenen el meu micro. Queda clar que avui no toca stand-up. L'autobús no arriba i com un deja-vú de dilluns ... El cel s'enfosqueix... què faré?
Quan estava a punt de la desesperació, apareix el nostre 14!! Què bonic!! Allà estava parat 10 minuts perquè prengués totes les imatges que volia!!! Com que havia tingut temps de sobres per pensar els plans, vaig aconseguir fer la imatge que buscava: càmera al terra, l'església del cementiri amb la creu de fons i l'autobús passant per davant! Ja la tinc!!!! Eufòria!
El dijous pel matí vam fer l'stand up i només faltava editar. Però, l'Avid peta i fins dilluns res de res. Més emoció pel dia de l'nformatiu!
El que es pot fer amb un 20%!
Sembla mentida, però un 20% dóna molt de sí - això dels tants per cents és cosa del professor Toni Esteve 
que ens recorda cada dia el percentatge consumit de l'assignatura- .Tant que ja hem emès el nostre primer informatiu. No sense abans patir els inconvenients que suposen estrenar un campus. Ca l'Aranyó té molt de potencial, només cal veure els platós de televisió, les càmeres noves (les mateixes que Televisió de l'Hospitalet!!! Punts al meu favor!), i la vintena d'ordinadors amb el programa Avid - Atenció! Ja no és News Cutter, ara es diu ni més ni menys que Instinct, amb totes les interpretacions perverses que se'n vulguin derivar. Així doncs, fent us del nostre "instinct" periodístic - i gràcies a la capacitat d'improvització excel·lent dels tècnics - vam sobreviure al colapse dels servidors i a les 08:15 pm. començava l'UPF News!
que ens recorda cada dia el percentatge consumit de l'assignatura- .Tant que ja hem emès el nostre primer informatiu. No sense abans patir els inconvenients que suposen estrenar un campus. Ca l'Aranyó té molt de potencial, només cal veure els platós de televisió, les càmeres noves (les mateixes que Televisió de l'Hospitalet!!! Punts al meu favor!), i la vintena d'ordinadors amb el programa Avid - Atenció! Ja no és News Cutter, ara es diu ni més ni menys que Instinct, amb totes les interpretacions perverses que se'n vulguin derivar. Així doncs, fent us del nostre "instinct" periodístic - i gràcies a la capacitat d'improvització excel·lent dels tècnics - vam sobreviure al colapse dels servidors i a les 08:15 pm. començava l'UPF News! Som molts alumnes, però no prous per tirar endavant un informatiu executant només una tasca. Així que vam aplicar la tendència actual del "periodista multiusos". Jo vaig ser redactora de l'equip ENG format amb l'Anna Torrents, la meva càmera. Tema de societat: els busos ateus - el rodatge de la notícia mereix un post a part, així que será el següent que escrigui-.
Un cop al plató, em vaig convertir en maquilladora i durant l'emisió de l'informatiu era ajudant de realització - per aquells que no han assistit mai a les entranyes d'un informatiu, jo era la que avisava al realitzador de quan s'havien de punxar els vídeos donant la cua del donapás dels presentadors i també deia els segons que faltaven per acabar la notícia: 30, 15, 05 segons... !!!. Molt emocionant!!! Quan acaben els 30 minuts d'UPF News, l'adrenalina comença a pujar platòrica.
martes, 21 de octubre de 2008
CiU veu “vergonyós” que Barcelona sigui “meca de la prostitució” mentre elles defensen decidir lliurement sobre el seu cos
Barcelona.- Gina Tosas
“Una de les coses més importants per aquesta ciutat és acabar amb una imatge de prostitució que semblarà graciosa, però que jo trobo vergonyosa”, afirmava la setmana passada el President del Grup Municipal de Convergència i Unió, Xavier Trias. El cap de l’oposició de l’Ajuntament lamenta que “aquesta ciutat sigui com una meca de la prostitució”. En canvi, la Secretaria i Cofundadora del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya i també representant del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, Beatriz Espejos, creu que la “decisió de les dones a comerciar amb el seu cos no ha de ser il·legal, però sempre de forma lliure”, matisa.
En referència a les batudes policials contra una presumpta xarxa de prostitució romanesa al barri del Raval la setmana passada, Trias les recolza plenament: “Tot el que sigui lluitar contra l’esclavatge de les persones el segle XXI, em sembla bé”. Però la Plataforma de Treball Sexual i Convivència (PTSC), que inclou entitats com el Col·lectiu de Transsexuals o Genera (Associació en Defensa als Drets de les Dones), tot i estar en contra de l’explotació, també alerta de l’arbitrarietat de les accions dels cossos policials en aquestes operacions. Segons la Plataforma, en aquestes batudes surten molt perjudicades les noies, que “han passat ràpidament de ser víctimes a il·legals”, ja que no tenen papers. I afegeix que “moltes d’aquestes noies acaben a la presó de la Verneda, esperant el procés d’expulsió del país”.
Davant d’aquesta situació irregular i “vulnerable” de les dones la PTSC exigeix que se’ls concedeixi el permís de residència per col·laboració amb les autoritats. Sobre les conseqüències que l’acció policial pot reportar a les prostitutes, Xavier Trias, creu que l’Ajuntament: “ha de lluitar contra l’explotació de dones i nois, però també ha de posar un conjunt de mesures socials per saber què fer amb aquestes persones”.
Al text alternatiu a l’ordenança cívica del 2006, Trias proposa fer una Agència de la Prostitució i exigeix que s’ha d’acabar amb el comerç sexual públic: “Eliminem la possibilitat que l'Alcalde reguli les zones de la ciutat on no es pot exercir la prostitució al carrer. La prohibim a tots els carrers de la ciutat.” Per contra, Beatriz Espejos, afirma que “la prostitució al carrer és la més honesta que hi ha, són precisament les que treballen al carrer, les més autònomes”. Quan a Beatriz li comentes que hi ha grups que volen acabar amb la prostitució ella et parla, llavors, del que anomena “l’actual societat putófoba”: Avui dia “escandalitza que una dona decideixi sobre el seu propi cos i el seu sexe. Què ens han dit sempre des de petites? Nena no siguis puta, això és de puta, etc. Rebem a la nostra educació un missatge masculitzant”.
“Una de les coses més importants per aquesta ciutat és acabar amb una imatge de prostitució que semblarà graciosa, però que jo trobo vergonyosa”, afirmava la setmana passada el President del Grup Municipal de Convergència i Unió, Xavier Trias. El cap de l’oposició de l’Ajuntament lamenta que “aquesta ciutat sigui com una meca de la prostitució”. En canvi, la Secretaria i Cofundadora del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya i també representant del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals, Beatriz Espejos, creu que la “decisió de les dones a comerciar amb el seu cos no ha de ser il·legal, però sempre de forma lliure”, matisa.
En referència a les batudes policials contra una presumpta xarxa de prostitució romanesa al barri del Raval la setmana passada, Trias les recolza plenament: “Tot el que sigui lluitar contra l’esclavatge de les persones el segle XXI, em sembla bé”. Però la Plataforma de Treball Sexual i Convivència (PTSC), que inclou entitats com el Col·lectiu de Transsexuals o Genera (Associació en Defensa als Drets de les Dones), tot i estar en contra de l’explotació, també alerta de l’arbitrarietat de les accions dels cossos policials en aquestes operacions. Segons la Plataforma, en aquestes batudes surten molt perjudicades les noies, que “han passat ràpidament de ser víctimes a il·legals”, ja que no tenen papers. I afegeix que “moltes d’aquestes noies acaben a la presó de la Verneda, esperant el procés d’expulsió del país”.
Davant d’aquesta situació irregular i “vulnerable” de les dones la PTSC exigeix que se’ls concedeixi el permís de residència per col·laboració amb les autoritats. Sobre les conseqüències que l’acció policial pot reportar a les prostitutes, Xavier Trias, creu que l’Ajuntament: “ha de lluitar contra l’explotació de dones i nois, però també ha de posar un conjunt de mesures socials per saber què fer amb aquestes persones”.
Al text alternatiu a l’ordenança cívica del 2006, Trias proposa fer una Agència de la Prostitució i exigeix que s’ha d’acabar amb el comerç sexual públic: “Eliminem la possibilitat que l'Alcalde reguli les zones de la ciutat on no es pot exercir la prostitució al carrer. La prohibim a tots els carrers de la ciutat.” Per contra, Beatriz Espejos, afirma que “la prostitució al carrer és la més honesta que hi ha, són precisament les que treballen al carrer, les més autònomes”. Quan a Beatriz li comentes que hi ha grups que volen acabar amb la prostitució ella et parla, llavors, del que anomena “l’actual societat putófoba”: Avui dia “escandalitza que una dona decideixi sobre el seu propi cos i el seu sexe. Què ens han dit sempre des de petites? Nena no siguis puta, això és de puta, etc. Rebem a la nostra educació un missatge masculitzant”.
jueves, 12 de junio de 2008
El modelisme: un pretext pel sexe
Ja fa uns dies que ha començat la segona temporada de Supermodelo 2008, el reality de boys i barbies de La Cuatro. La Judith Mascó ja no hi és, potser perquè s’ensumava que aquesta mixtura de gèneres no corresponia a l’afany per atenir-se a la llei de paritat, sinó més aviat per incentivar l’orgia light en el colomar. Tampoc hi és la Cruela de Vil, nom que dèiem amistosament a Cristina Fernández, la directora de la primera temporada. Ara en comptes d’ella hi ha una altra, d’ocelleta, una tal Marie-Ange Schmitt, una francesa que parla un castellà amb accent del seu país per intentar injectar una mica de glamour al programa. No ho aconsegueix, més aviat al contrari. L’efecte s’esvaeix quan le petit oiseau obra el bec: “Bienvenido a vuestro casa”.
L’altre dia els concursants van arribar a la casa o, com ells n’hi diuen eufemísticament, al centro de formación. Els fan la visita guiada pel xalet. Tots encantats amb el luxe. L’estructura de la casa és molt similar a la de la retomàquia, és a dir, ple d’escenaris predilectes pels encontres sexuals: piscines, glorietes al jardí, gandules, etc. Aquí ja se’ls comença a veure el llautó. Però quan arriben a les habitacions (mixtes, naturalment), ja és més que evident, perquè els espera una sorpresa: resulta que només hi ha setze llits per divuit persones. Le petit oiseau diu: “Los otro dos tiene que dormir con esterilla o al jardín”. Ah! Què enginyosos els directius del programa! Per si a cas no hi havia prous elements en el reality orientats a fomentar el festeig nocturn entre els ocellets, ara els obliguen a dormir junts. Perquè no ens creiem que se’ls hagi passat per alt comprar dos llits més, si us plau!
Aquesta és la màquina de fabricar morbo que sustenta l’audiència del programa. No podem oblidar, a més a més, que els espectadors segurament es delecten amb els cossos estupends dels concursants sovint protegits només per una peça minúscula de banyador. ¡Ah! Benvinguts al centre de formació d’afers sexuals on el modelisme és un simple pretext.
L’altre dia els concursants van arribar a la casa o, com ells n’hi diuen eufemísticament, al centro de formación. Els fan la visita guiada pel xalet. Tots encantats amb el luxe. L’estructura de la casa és molt similar a la de la retomàquia, és a dir, ple d’escenaris predilectes pels encontres sexuals: piscines, glorietes al jardí, gandules, etc. Aquí ja se’ls comença a veure el llautó. Però quan arriben a les habitacions (mixtes, naturalment), ja és més que evident, perquè els espera una sorpresa: resulta que només hi ha setze llits per divuit persones. Le petit oiseau diu: “Los otro dos tiene que dormir con esterilla o al jardín”. Ah! Què enginyosos els directius del programa! Per si a cas no hi havia prous elements en el reality orientats a fomentar el festeig nocturn entre els ocellets, ara els obliguen a dormir junts. Perquè no ens creiem que se’ls hagi passat per alt comprar dos llits més, si us plau!
Aquesta és la màquina de fabricar morbo que sustenta l’audiència del programa. No podem oblidar, a més a més, que els espectadors segurament es delecten amb els cossos estupends dels concursants sovint protegits només per una peça minúscula de banyador. ¡Ah! Benvinguts al centre de formació d’afers sexuals on el modelisme és un simple pretext.
miércoles, 4 de junio de 2008
Yo me lo guiso, yo me lo como
S’ha parlat, opinat i debatut molt sobre el transvasament, ai! perdó, s’ha de ser "políticament" correcte (mai millor dit ): sobre el "mini-trasvasament" de l’Ebre. I, encara que faci ploure sobre mullat, tampoc em vull perdre l’oportunitat de fer-ho. No és per vici, sinó perquè considero que entorn del concepte de "sequera" de Barcelona hi ha una veritat oculta i ocultada que és necessari treure a la llum o, almenys, fer-ne esment.
Les conseqüències de l’escalfament del planeta són nefastes i la sequera és una d’elles, però és molt fàcil culpar al canvi climàtic de tal desgràcia, precisament perquè no hi ha culpables tangibles. O això és el que ens volen fer creure? En realitat sí que hi ha responsables, potser no del canvi climàtic, però sí de la falta de previsió i corrupció que han agreujat l’escassetat d’aigua a Barcelona. Agbar ("Aigües de Barcelona") és l’empresa principal que gestiona el subministrament d’aigua a la capital catalana i ella és una de les instigadores de col·locar el tema de la sequera en primera línia de l’agenda política i periodística de Catalunya. Una de les maneres de fer-ho és a partir del malversació intencionada d’aigua.
Aquesta empresa, tot i definir-se com "grup gestor de serveis públics", no deixa de ser el que és, una entitat privada i com el seu nom indica, els seus interessos són abans privats que públics. No és casualitat que els barcelonins siguin els espanyols que més cara paguen l’aigua. Tampoc és fruit de l’atzar que Agbar sigui l’encarregada de bombejar l’aigua de la canonada de 62 quilòmetres que el Govern pretén construir. Ja que ella és la principal benefactora del diner públic destinat a la construcció de totes les instal·lacions fetes per rebre aigua des dels vaixells, dipòsits i canonades. A més a més, la "nostra gestora de bens públics" és l’encarregada de comercialitzar l’aigua amb les empreses que l’embotellen, com Danone o Nestlé, per tant, mentre encareix la factura de l’aigua, potencia la compra d’aigua embotellada mantenint el gust a cal tant característic de les aixetes de la ciutat comtal.
Les solucions més factibles per pal·liar la sequera són moltes, però seria molt difícil dur-les a terme perquè les grans empreses en sortirien perjudicades. Aquest seria el cas de les promotores urbanístiques si s’impedís la construcció a zones sense aigua. O de la mateixa Agbar si se li exigís reparar les fugues. I si tanquessin tots els camps de Golf (un camp de 18 forats gasta la mateixa quantitat d’aigua que una ciutat 15.000 habitants) de l’àrea metropolitana de Barcelona, els yuppis no en podrien gaudir.
Les conseqüències de l’escalfament del planeta són nefastes i la sequera és una d’elles, però és molt fàcil culpar al canvi climàtic de tal desgràcia, precisament perquè no hi ha culpables tangibles. O això és el que ens volen fer creure? En realitat sí que hi ha responsables, potser no del canvi climàtic, però sí de la falta de previsió i corrupció que han agreujat l’escassetat d’aigua a Barcelona. Agbar ("Aigües de Barcelona") és l’empresa principal que gestiona el subministrament d’aigua a la capital catalana i ella és una de les instigadores de col·locar el tema de la sequera en primera línia de l’agenda política i periodística de Catalunya. Una de les maneres de fer-ho és a partir del malversació intencionada d’aigua.
Aquesta empresa, tot i definir-se com "grup gestor de serveis públics", no deixa de ser el que és, una entitat privada i com el seu nom indica, els seus interessos són abans privats que públics. No és casualitat que els barcelonins siguin els espanyols que més cara paguen l’aigua. Tampoc és fruit de l’atzar que Agbar sigui l’encarregada de bombejar l’aigua de la canonada de 62 quilòmetres que el Govern pretén construir. Ja que ella és la principal benefactora del diner públic destinat a la construcció de totes les instal·lacions fetes per rebre aigua des dels vaixells, dipòsits i canonades. A més a més, la "nostra gestora de bens públics" és l’encarregada de comercialitzar l’aigua amb les empreses que l’embotellen, com Danone o Nestlé, per tant, mentre encareix la factura de l’aigua, potencia la compra d’aigua embotellada mantenint el gust a cal tant característic de les aixetes de la ciutat comtal.
Les solucions més factibles per pal·liar la sequera són moltes, però seria molt difícil dur-les a terme perquè les grans empreses en sortirien perjudicades. Aquest seria el cas de les promotores urbanístiques si s’impedís la construcció a zones sense aigua. O de la mateixa Agbar si se li exigís reparar les fugues. I si tanquessin tots els camps de Golf (un camp de 18 forats gasta la mateixa quantitat d’aigua que una ciutat 15.000 habitants) de l’àrea metropolitana de Barcelona, els yuppis no en podrien gaudir.
Gina Tosas
Suscribirse a:
Entradas (Atom)