A cada cerdo le llega su San Martín

Diu la història que per Sant Martí el poble havia de pagar al senyor feudal amb la collita de la tardor. Avui dia ja no hi ha senyor feudal i pocs alemanys es dediquen a collir res. Malgrat això la tradició ha anat cuallant i simbolicament s'ha convertit en una festa típica d'aquesta estació de l'any; els habitants del poble es disfressen i en forma de rua reparteixen caramels, dolços i vi blanc a tothom. Almenys així ho fan a Rotenberg.
Pel que he vist, sembla ser que en aquest poble hi ha un cos de bombers bastant important, ja que ells són els que organitzen la festa. Per no faltar als amfitrions hem dinat "Bratwurst mit Pommes" a la seva carpa i als postres ens ha acompanyat el que duia el local. Del seu nom no m'enrecordo, la veritat. De fet, em sembla que no l'he entès - us podeu imaginar en l'estat que anava aquest bon home, en una festa on el vi raja gratis. Precisament ell m'ha convidat a una tassa de Glühwein, que és un vi calent amb gust a canyella molt recomenable per passar el fred i val la pena provar-lo. L'amable senyor m'ha regalat la tassa especial que s'utilitza per beure aquest tipus de vi. Aquesta és una de les bones coses que té això de viatjar i viure a un altre país i és que estàs obert a tot i a tothom que et vingui i la gent nota aquesta aura, les ganes de conèixer que desprens.

Heidelberg: erster Eindruck

Primera setmana a Heidelberg. Visc la ciutat, curiosa, com un explorador observa una terra desconeguda. L'estudio i retenc les primeres impressions. Les guardo, per retrobar-me amb elles més endavant i recordar-les tant diferents després d'haver-hi viscut. Gaudeixo observant els racons de postal alemanya i parlant amb la seva gent; educada, amable i servicial. [Entra el primer raig de sol del dia per la finestra de la meva habitació, el quart i últim pis de la residència - sota la taulada, tinc el privilegi de la llum i les vistes de la posta de sol a les cinc de la tarda].

Les casetes del casc antic, restaurades amb molt de gust, tenen uns 300 anys d'història. Una dramàtica raresa aquí a Alemanya. La II Guerra Mundial va acabar amb la història de mil·lers de casetes i ciutats, però Heidelberg era la nineta dels ulls dels americans, ja que molts d'ells estaven estudiant a aquest temple de saviesa i universitats, on Goethe, Schiller i molts altres poetes i filòsofs hi van peregrinar. I és que quan un es passeja per la petita ciutat, comprén al moment l'atracció que provoca. El riu Neckar la creua de oest-est i les muntanyes la limiten de nord-sud. Així que en plena tardor el riu es tenyeix de verds, vermells, taronges i grocs, reflex de les muntanyes. I bé, el castell elevat que observa la plebe és per si sol romàntic i les seves ruines s'eregeixen amb una grandesa melancòlica.


Petita i encantadora, la Stadt, t'acull generosa i en dos dies ja creus haver-hi viscut tota la vida. Sóc al millor lloc on podria estar o això és el que sento.

Homenatge a un amor innoblidable!

Bé, això que sembla un títol d'una novel·la romanticona, no és res més que el que sento per una ciutat: Berlín. Allà hi vaig viure mig any, poc temps, però el suficient per enamorar-me'n. Què és el que té? Mmm... costa de definir. És tot: la història que arrossega i que es respira a cada recó de la ciutat. Una melancòlia barrejada amb les ganes de renéixer de les cendres (amb la construcció d'edificis dissenyats pels millors arquitectes) i erigir-se com una de les principals capitals culturals europees. Són els seus carrers, les parets decorades de graffits amb missatges, els bars -cadascún amb una personalitat especial-, els parcs innabarcables, els passejos al costat dels canals. I la seva essència: la gent i la llengua que parlen.
Avui, doncs, he volgut fer-li un homenatge: "Berlin, du bist so wunderbar (ets fantàstic)". Espero que us agradi.

La grua del "progrés"

Eren el símbol d'aquell Poble Nou que mica en mica ha anat desapareixent, per convertir-se en "l'innovador" barri del 22@. Dues cases, encara no se sap com, aconseguien sobreviure a l'avanç de les grues. Tocant al símbol del nou "complexe tecnològic" de la ciutat, la Torre Agbar, semblaven dos edificis anacrònics. Allà, s'eregien orgulloses i tossudes, lluitant contra el "progrés" i els edificis de vidre i metall. Allà,... Fins ahir. Quan les grues van començar l'enderroc.

Fa dues setmanes, fent, precisament un reportatge fotogràfic del 22@, vaig captar aquesta imatge de l'última inquilina de la casa centenària. Ella, sortia radiant al balcó a prendre el sol. Però, coneixent els esdeveniments recents, ben bé podria semblar que es lamenti pel que l'esperava.

I el que l'esperava era, això...

Dues imatges, dos moments: un conflicte entre el passat i el futur. Però, per què no es pot construir sense destruir?

La visita a BTV!

El 2 de Febrer vam visitar els estudis de televisió de BTV. En quatre hores vam recórrer gairebé tots els espais.

1: Deixem les coses al plató del programa "La Tarda", de pas l'Anna i jo ens posem una mica en situació.

2: Primer plató a visitar, "La portaria" enganxem just quan el Pitu arrenca amb l'spitch (sense pròmpter, ell ho prefereix, segons ens explica al final del programa) del principi.

3: A control veiem la realització d'un programa amb tertúlia en directe. Molt professionals, res a veure amb la dificultat d'un informatiu (com el nostre).

4: Passegem per la redacció de Diari de Barcelona. Diria que per ser el diari més antic del contintent, és un dels més moderns del moment. S'ha adaptat als nous temps innovant amb un nou format digital que proporciona peces de video (gairebé un informatiu a la carta) i permet la interacció.

5: Finalment, assistim a la sala de control durant l'emisió del nou informatiu: "Les notícies de les 10" presentat per Xavier Moixí.

Moooolt per aprendre!

A classe ens sotmetem a exàmens pràctics, comentats i criticats (amb ànims d'ajudar) per tots els companys de la classe. Un d'ells, el més temut de tots, és el de llegir el diari en castellà i català mirant a càmera. Difícil, no només perquè la majoria no s'ha plantat mai davant d'una càmera i un focus, sinó també, perquè el llenguatge escrtit del diari, no té res a veure amb el parlat.
Us penjo un vídeo de les meves pràctiques casolanes. S'accepten tot tipus de crítiques! Abans però, dir-vos que jo mateixa ja me n'adono de moooolts errors: Miro a càmera sense signifat, és a dir, que no respecto les pauses del text. No dóno l'entoncació suficient a cada paraula. El meu castellà és pastós. No vocalitzo. Tinc una canterella que delata que estic llegint.... Podria seguir, però deixo que observeu i rieu de les meves pífies...

Buscant diversió entre pisos en venda!

Equip ENG surt a rodar la noticia d'Economia. L'àmbit ja és dens per si sol i la notícia depriment: els pisos en venda de Barcelona segueixen sent els més cars d'Espanya. Davant la situació, què millor que evadir-se comentant la jugada i inventant-nos stand-ups amb reflexes originals?

(perdoneu algunes paraules malsonants...)

[NOTICIA SEGON INFORMATIU]