Bé, això que sembla un títol d'una novel·la romanticona, no és res més que el que sento per una ciutat: Berlín. Allà hi vaig viure mig any, poc temps, però el suficient per enamorar-me'n. Què és el que té? Mmm... costa de definir. És tot: la història que arrossega i que es respira a cada recó de la ciutat. Una melancòlia barrejada amb les ganes de renéixer de les cendres (amb la construcció d'edificis dissenyats pels millors arquitectes) i erigir-se com una de les principals capitals culturals europees. Són els seus carrers, les parets decorades de graffits amb missatges, els bars -cadascún amb una personalitat especial-, els parcs innabarcables, els passejos al costat dels canals. I la seva essència: la gent i la llengua que parlen.
Avui, doncs, he volgut fer-li un homenatge: "Berlin, du bist so wunderbar (ets fantàstic)". Espero que us agradi.
Avui, doncs, he volgut fer-li un homenatge: "Berlin, du bist so wunderbar (ets fantàstic)". Espero que us agradi.
3 comentarios:
Molt bon muntatge! A un li venen ganes d'anar-hi a viure.
Ciao
Gina! du bist so wunderbar auch! Ich lieb Hamburger Banhhof, frei am Donnerstag! Ich vermisse die Satdt und die Leute, wir mussen dort -im Kreuzberg?- wohnen! Liebe grüsse kleine berlinerin :D
Ei !! Gina que guapo aquest montatge. Em sento mig productora... M'encanta saber de tu a través de les teves paraules, veus, música, imatges i tot el que s'entreveu d'elles.uau!!!
un petonet i segueix produint.. faré corre l'adreça
Publicar un comentario