Retrospectiva de Frida Kahlo

Us vull parlar de l’exposició de Frida Kahlo que es mostra al museu Martin Gropius Bau. És la primera vegada a Europa que s’exposa una retrospectiva tant completa de l’obra de l’artista mexicanca, un total de 60 pintures a l’oli i 90 dibuixos en paper, alguns d’ells mai vistos anteriorment. A més a més un seguit fotografies acompanyen l’exposició i ens ajuden a conèixer a fons la biografia de l’artista i els temps que va viure. Allà descobrireu els orígens germànics de Kahlo, perquè resulta que el seu avi era alemany.

Kahlo és la primera artista mexicana que trenca fronteras i s’instala entre els grans noms de la història de l’art. Ja sigui per la seva personalitat, per la seva biografia, o pel resultat de tot això, és a dir, la seva obra. Les obres de Kahlo, en definitiva, són un mirall d’ella mateixa. Els seus autoretrats estan carregats de simbolisme que expresen passió, soledat, tristesa i sufriment. I és que el dolor va ser una constant a la seva vida. Als 18 anys va patir un accident de tràfic que la va trencar literalment en troços i del que no es va poder recuperar mai. Una obra que plasma molt bé aquesta angoixa i que podem veure a l’exposició és la que porta per títol, La columna trencada. Allà Frida s’autorretrata plorant, amb un cos obert en canal, que ens mostra una columna grega esquerdada.

El seu art d’arrels natives i indígenas és una explosió de colors i una mescla de fantasia i realitat, que alguns, fins i tot, l’han associat amb surrealisme. A través de la seva imaginació, humor i esperanza Frida Khalo aconseguia evadir-se dels turments de la malaltia i de l’amor. La seva relació turbulenta am el muralista Diego Rivera és un tema recurrent a la seva obra i també al seu diari personal, que es projecta pàgina per pàgina a l’exposició.

“Per què necessito els peus si tinc ales per volar” aquesta és una de les frases que podem llegir al diari de Kahlo, que va escriure durant els últims 10 anys de la seva vida. El diari és l’expressió més intima dels sentiments de l’artista reflexats en 338 ilustracions que ens aproximen al seu procés creatiu. Realment llegir el diari val molt la pena perquè et submergeixes a l’interior de la Frida Kahlo més pura.

Des de la seva inauguració el 30 d’abril, l’exposició ha tingut més de 40.000 visitants. A més a més, el museu ha programat passis amb entrada lliure de documentals i pel•lícules que s’han fet sobre l’artista. Només em queda dir-vos que si planajeu un viatge a Berlín per aquest estiu, feu-ho abans del 9 d’agost que és quan s’acaba l’exposició. Aufwiedersehen!!

Berlín multicultural

Aquesta setmana us vull parlar del Carnaval de les Cultures que va captivar Berlin del 21 al 24 de maig. Ja sé que faig una mica tard, però no em podia permetre deixar-vos sense una festa d’aquestes característiques on s’uneixen totes les cultures de la ciutat per formar un còctel explosiu. Per què us feu una idea: 4 dies, 4 escenaris amb música en directe i 350 estands d’associacions o agrupacions ètniques que ens ofereixen cuina exòtica i artesania. Tampoc i van faltar els acròbates, dj’s, pallassos, vidents o grups de batucada. Tot plegat, una xarxa d’activistes culturals teixida a través de l’organització Werkstatt der Kulturen.

Aquest any és la quinzena edició del carnaval des que el 1996 va invadir el barri de Kreuzberg. Dels 3,4 Milions d’habitants que té Berlin uns 450.000 són estrangers i molts d’ells viuen a aquest barri, també conegut com “el barri turc”. La festa, llavors, es va organitzar com una solució per integrar els nouvinguts a la capital de l’alemanya recent unificada i també per donar a conèixer els artistes internacionals que arribaven a Berlin atrets pel magnetisme de la ciutat. Quinze anys més tard, Berlin segueix captivant i el carnaval de les cultures pot ser-ne un motiu, ja que més d’un milió de persones hi van assistir.

La rua és l’acte més esperat del carnaval. Noranta carrosses seguides per ballarins i músics van desfilar durant deu hores pels carrers principals de Kreuzberg. Les estrelles del dia van ser sense dubte els que anaven disfressats amb vestits folklòrics i les comparsses dels grups ètnics d’origen africà o sud-americà, que van marcar el ritme de la festa amb percussió i moviment de malucs.

Si, definitivament, els catalans estem a tot arreu i fins i tot a Berlin han creat un Casal amb el nom de Katalanische Salon. L’associació, que està reconeguda per la Generalitat com a Comunitat Catalana a l’Exterior, es va crear el 2002 i aquest any era la primera vegada que participava al carnaval de les cultures. La geganta alemanya Elisabet Cristina encapçalava la comparsa seguida dels grallers, percussionistes i altres catalans vestits amb faixa i barretina. Així q ja sabeu, si voleu fer de català típic o voleu ballar al son cubano amb un mojito a la mà, veniu a Berlin per la segona pasqua i tindreu el món al vostre abast.