L'Església també pot ser d'esquerres

Un bisbe al capdamunt de la política d’un pais i a més d’esquerres. Quin escàndol! poden pensar els ortodoxos tant de l’Esquerre com els catòlics. Però la victòria de l’ex bisbe Fernando Lugo a les últimes eleccions de Paraguay no és ni molt menys una mala notícia. Primerament perquè suposa un canvi de govern del país més corrupte d’Amèrica Llatina. En segon lloc perquè el nou president s’autoproclama el defensor dels pobres, una majoria que ha anat creixent els últims anys. I finalment, el seu triomf és una celebració perquè trenca amb la vinculació de l’Església catòlica i la ideologia de dretes.
Un exemple d’aquesta relació intrínseca s’ha demostrat a Espanya en els últims anys, com és el cas de l’atac als matrimonis homosexuals o, recentment, la persecussió de l’avort i la demanda pública del vot al Partit Popular. El paper retrògrada que ha assumit el Catolicisme a Espanya s’allunya de la idea original del Cristianisme, que és, sobretot, ajudar als més desvalguts.
A diferència dels grans portaveus de l’Església catòlica espanyola, el nou president de Paraguay sembla que té molt clar quin és el rol que ha de jugar un representant del Cristianisme i per això s’autodefineix d’esquerres. Perquè la seva lluita és, des del punt de vista pastoral, donar l’oportunitat als pobres a ser escoltats i a convertir-se, per una vegada a la història del seu país, en el centre de la nova política progressista.
De moment el Vaticà no s’ha pronunciat ni a favor ni en contra de la nova notícia, com tampoc ho han fet els dirigents de l’Esquerre llatinoamericana. Si les dues parts acceptéssin el nou president seria una agradable sorpresa i la prova que el Catolicisme i l’Esquerre poden anar agafades de la mà. Una lliçó que no li aniria gens malament aprendre a l’Església espanyola. No obstant això, la veritable demostració està en mans de Fernando Lugo, aviam si sabrà aplicar les bases del Cristianisme en la política dels nostres temps.