Sense pits no ets ningú

La clínica Planas anuncia que farà tests psicològics pels pacients entre 18 i 22 anys. Ja era hora que algú tingués una mica de seny. Però no ens confonguem: celebro la iniciativa perquè, dins del que suposa l’atrocitat moral de la cirurgia estètica, aquesta clínica privada comença a tocar de peus a terra. Ara però, alguna cosa em fa mala espina. Em sorprèn que una empresa que viu de les operacions quirúrgiques que realitza tiri endavant amb una proposta que podria reduir els ingressos anuals. No és que vivim precisament en un món plegat de gestos altruistes, que diguem. El cap d’aquesta factoria pija de reparacions de cossos diu que la majoria de les nenes – perquè les de 18 a 22 són encara unes protodones – demanen uns pits nous. I és que avui dia sense pits no ets ningú. I sinó pregunteu-li a la protagonista de la sèrie de Tele5 de títol tant denigrant com Sin tetas no hay paraíso. No siguem il·lusos, tant pels homes com per les dones la davantera és el primer lloc on miren. Ells per desig impulsiu, pobres! No ho poden evitar. Elles per enveja, han de calcular la potència de la rival. La realitat és aquesta o això és el que ens volen fer creure. Fixeu-vos en el grau de pressió social a la que estan sotmeses aquestes nenes de papà que els regalen un pitram pel seu aniversari. Les cantants i models que els diuen: “Nena aprima’t, però conserva les tetes!”. Els gimnasos i la publicitat dels productes light que a cada estació de l’any troben motius per fer-nos passar gana. A la primavera, la frase ja no és “la sang altera”, sinó “operació bikini i pitrera”. Durant l’estiu aprofiten que et passes els tres mesos ensenyant cuixa per recordar-te que la carnassa amb cel·lulitis –un invent absurd del segle XXI- no està ben vista. I a la tardor que si les vacances d’estiu t’has engreixat i a l’hivern, ai, ai, ai, aquests torrons. Tot plegat no és res més que una estratègia de consum. I les pobres víctimes que es toquen i retoquen el cos any rere any són incapaces d’adonar-se’n. Els tests psicològics són necessaris, i tant! El que aquí sobra són les reparacions de capritx. Aquelles que més que curar un problema de salut l’acaben provocant.

Gina Tosas