Fa dos dies el sol va brillar en tot l'esplendor que la tardor alemanya permet. I altra vegada es va confirmar la premisa - o simplement el que jo em dic sovint- que "no t'adones de com has trobat a faltar alguna cosa fins que la tornes a tenir". Vaig gaudir dels meus deu minuts fumant un cigarret a l'única cantonada del patí de la Mensa (Menjador Universitari) on els rajos de sol encara brillaven amb intensitat. Sents l'energia fotovoltaica alimentant la pell del rostre i desitges que el temps s'aturi en aquell moment, una mica més, només una mica... Saps q estàs vivint un privilegi, finals de novembre a Heidelberg, sol? Potser era l'última oportunitat de sentir-lo abans que arribéssin els dies grisos d'hivern.
Amb la llum de capvespre, és a dir, a les tres de la tarda, el riu Neckar era plata fluïda. Aprofitant el bon temps vam decidir amb el grup de la beca pujar al Philosophenberg, el camí que van recórrer tantes vegades els filòsofs que han trepitjat aquesta ciutat al llarg de la història. Ves a saber, potser els millors aforismes de la filosofia alemanya van ser concebuts al camí que jo ara recorria. I no m'estranyaria gens. Des de d'alt de la muntaya les vistes són espectaculars. El riu, la ciutat, el castell i la muntanya, la postal et trasllada a èpoques remotes.
I ahir a la nit vaig tornar a meravellar-me de la vida nocturna de la ciutat. Bars per escollir n'hi ha molts, ara, tots estaran a petar, però l'ambient val la pena. I de ben segur que t'acabaràs trobant algú que coneixes. Cosa que a Barcelona és difícil que passi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario