Adventskranz in Freiburg, eine visionäre Stadt

Avui, primer diumenge dels quatre que queden per què arribi Nadal, se celebra el primer advent, és a dir, s'encén una espelma de l'Adventskranz (corona d'advent) i cada diumenge una més. Així que durant aquests dies tothom s'ha fet amb una corona d'advent per no faltar a la tradició, ahir per exemple, el mercat de Nadal instal·lat al casc antic de Freiburg, estava a arrebossar de gent comprant la seva corona feta amb fulles d'avet i quatre grans espelmes. I mentre escric això, m'arriba el so d'una nadala cantada... - Davant de casa tenim una Església, no em considero en absolut creient, però algunes tradicions són boniques i agradables de celebrar.
I tornant a Freiburg. L'última excursió que he fet amb el "cole", així és com ens en burlem de les sortides que ens organitzen els de la beca Eurodissea. A part de les conyes, en realitat totes elles han valgut la pena i em sento afortunada - i més quan un viatge de tres hores amb tren et pot costar més de 30 Euros segur. Si comparo aquesta ciutat que viu protegida per la Schwarzbald (selva negra) amb Heidelberg arribo a una conclusió. La seva gent és diferent. És una ciutat visionària i alternativa. La universitat està ocupada pels estudiants que es manifesten contra la reforma del sistema universitari, com arreu d'Europa - els estudiants de Barcelona no estan sols en aquesta lluita!-.

Però el que més em va agradar va ser el barri de Vanbau, una utopia que sorprenentment s'ha pogut fer realitat! Quan hi arribes et trobes primer amb l'aparcament d'antigues caravanes Mercedez on hi viu des de fa anys una comunitat de ex-"travelers", famílies senceres que han abandonat el nomadisme i s'han instal·lat a aquest solar. I per variar, la història es repeteix. L'Ajuntament vol construir una zona comercial i fer-los fora, però ells, el "Komando Rino", s'aferren al seu terreny i reivindiquen la seva causa. Els recolzo i espero que per una vegada, l'el·lecció de viure diferent guanyi a la sempre amenaçant especulació.

Després de les Westfalies destartalades, però acollidores, vam endinsar-nos pel barri fet de cases ecològiques i carrers sense cotxes. Podies veure l'evolució, des dels inicis de la idea, les caravanes o cases fetes de fusta, fins a la consolidació, cases construides amb materials reciclats, però molt modernes - vegeu la casa del fons de la foto. Qualitat de vida absoluta. Els nens jugant pel carrer i bicicletes aparcades arreu. I mentre descobria admirada aquest nou món, pensava tranquila, que el futur de l'alternativa és possible, almenys aquí a Alemanya. Per quan podrem conviure així a Espanya/Catalunya?