lunes, 16 de noviembre de 2009

Interkulturelle Kompetenz


"Competència intercultural", aquest és el tema sobre el que estem llegint, debatint i analitzant a classe d'alemany. Concepte que defineix la capacitat d'una persona per captar, entendre i interactuar amb altres cultures. L'el•lecció de la nostra professora no és en absolut espontània, la seva experiència en tractar amb alumnes d'arreu del món li ha donat un coneixement extens sobre el tema i sap que ens pot interessar. No s'equivoca.
Ahir al vespre, vam aplicar les nostres "competències interculturals" prenent un Glühwein al Drug Store (un bar, on els heidelbergenses de tota la vida van a llegir el diari o a jugar escacs. La majoria són homes grans i jubilitas, asseguts a la barra i prenent-se una cervesa). Les noies de la classe vam voler acomiadar com cal a la Maja que se'n tornava a Polònia. Una llàstima, la veritat, perquè és una noia molt interessant i amb la que he connectat especialment.
Vaig passar una tarda entrenyable amb la Rosimar de Brasil, la Sepideh del sud de França, però d'origens perses, la Maja i jo. Després de riure sense parar i de mantenir converses interessantíssimes sobre la construcció del gènere (la Maja ha estudiat "Gender Studies", com diu ella: és una feminista diplomada), em vaig adonar i em vaig sorprendre contenta, que per molt que els nostres orígens siguin tant diferents, compartim uns valors i unes idees sobre què volem a la vida.
I després d'aquesta vetllada intercultural tant fructífera vaig agafar la bici (la meva encara no la tinc, perquè me la dóna el meu cap a partir de desembre, però agafo alguna de les que tenen les meves companyes espanyoles, que pel que sembla no les fan servir mai) i en deu minuts ja estava a casa. És un plaer anar amb bici per aquesta ciutat. Imagineu-vos que al casc antic de Barna hi hagués un carrer on només hi poden circular les bicis!!! Impossible, pensarieu, doncs aquí és possible! No cal que us digui res més, això ja demostra el respecte que es té al ciclista.
A la residència m'esperava un sopar a la francesa, és a dir, vi i creps dolces, salades i de xocolata a càrrec de les tres noies franceses també de la beca Eurodiessea.

1 comentario:

Ferran Martínez dijo...

Gina! Espero que estiguis gaudint molt d'aquesta experiència! Ja veig que et va força bé, malgrat que plou sovint. Jeje! Un petó des de Terrassa!